I el meu LAmgermà, que m'ha abanLAmdonat, ja no torSOLnarà, m'ho va coLAmmentar. M'he quedat ben REmsol, ja no sé LAmquè fer, el trobo a falLAmtar, no puc resLAmpirar.
Ell volia arriSOLbar, arribar a dalt de SOLtot. Sempre havia tinSOLgut aquesta ambiciSOLó: viure una viREmda i poder gauREmdir, saber estiLAmmar tant com ser estimat.
SOLREmLAm SOLREmLAm
I amb so de LAmrumba se'm va esLAmcapant el dolor d'un SOLsomni, el dolor LAmminvant. Els acords de REmdol se'm fan eLAmvidents. Cal apagar la LAmpena pel món LAmpresent.
La fulla omLAmple les meves cabòriLAmes, em deixa aquí tot SOLsol, amb penes i glòriLAmes. Records d'un pasREmsat que no tornaLAmrà, records que no oLAmbliden el meu gerLAmmà.
SOLDiuen REmque no torLAmnarà, SOLque l'espeREmrança s'ha LAmacabat. SOLTant de REmbo que LAmhagi trobat SOLel caREmmí, el camí LAmbuscat.
I ell no canLAmta mai, REm ell no somSOLriu DOmai, ell no diu mai FA→SIres, però ha après a estiMI7mar.
I ell no canLAmta mai, REm ell no somSOLriu DOmai, ell no diu mai FA→SIres, però ha après a estiMI7mar.