Ara que el camí que dibuiSOLxàvem és només una petLAjada, que ha esborrat tot el que REsom.
Ara que ets molt més del que penSOLsaves, ara que ja no t'esLApanta abraçar un demà miREllor.
Ara SOLque no queden llocs on troREbar-nos, ara SOLque acabat el joc d'engaREnyar-nos, ara SImque no queden SOLmés que paREraules, ara SOLja podríem ser el que espeREràvem.
LASImSOLRELARE
Ara que ens ofega la disSOLtància, hem après de la ignoLArància, sembla que ho hem perdut REtot.
Ara que camino lluny de SOLcasa, he vençut a l'enyoLArança, ara que ja no tinc REpor.
Ara SOLque no queden llocs on troREbar-nos, ara SOLque acabat el joc d'engaREnyar-nos, ara SImque no queden SOLmés que paREraules, ara SOLja podríem ser el que espeREràvem.
Com més MImlluny de tu, més perSOLfecte soc, per estiREmar-te, per estiLAmar-me. Com més MImlluny de mi, més perSOLfecte ets, per estiREmar-te, per estiLAmar-me.