DOmTots els pous de la SI♭vella memòria hem aFAnat omplint amb deiDOmxalles i amb fam. Som la plaga de la SI♭fi de segle, l'agoFAnia estesa del mil·DOmlenni errant. Vaig sentir un home SI♭que cantava: «és qui FAneda i sura només DOmel que es salva». Jo era un nen i esperaSI♭va el diluvi. M'he anat LA♭fent més gran.
DOHi ha un SOLlloc al vaiSI♭xell per a tu, FA DOhi ha un SOLlloc pels que LA♭s'han perdut. FA DOVeSOLniu a busSI♭car aixopluc, FA DOveSOLniu o us oLA♭fegareu. FA
DOmQuan el temps era menys que SI♭una paraula, va sorFAgir la vida casualDOmment de l'aigua. Ara que es va acceSI♭lerant la farsa, l'aiguaFAder durà la darDOmrera carta. Cada nit quan la SI♭lluna canta, com NoFAè ja feia consDOmtruint la barca. Aviat arreu les resSI♭closes del cel s'obriLA♭ran de cop. AniSOLadd11rem a l'infern, anirem FAcap al cel.
DOHi ha un SOLlloc al vaiSI♭xell per a tu, FA DOhi ha un SOLlloc pels que LA♭s'han perdut. FA DOVeSOLniu a busSI♭car aixopluc, FA DOveSOLniu al vaiLA♭xell perdut. FA
La munSI♭tanya ja no hi és, la poLA♭lítica no hi és ni l'astre SOLpàlid ja no hi és, l'econoFAmia ja no hi és, aquella LA♭illa ja no hi és i la menSOLtida ja no hi és.
DOHi ha un SOLlloc al vaiSI♭xell per a tu, FA DOhi ha un SOLlloc pels que LA♭s'han perdut. FA DOVeSOLniu a busSI♭car aixopluc, FA DOveSOLniu al vaiLA♭xell perdut. FA
La munSI♭tanya ja no hi és, la poLA♭lítica no hi és, l'astre SOLpàlid ja no hi és, aquella FAilla ja no hi és, l'econoLA♭mia ja no hi és i la menSOLtida ja no hi és.
DOmHi ha un SI♭lloc al vaiFAxell per a tu, DOm hi ha un SI♭lloc pels que FAs'han perdut. DOm VeSI♭niu a busFAcar aixopluc, DOm veSI♭niu o us oLA♭fegareu, o us oFAfegareu.