DOmI des del seu silló FAmdel menjador, SI♭ sota el finesMI♭tral, agafa un diDOmdal. Damunt dels geFAmnolls, la roba li SI♭cau avall fins als MI♭mitjons. I passa el DOmfil i en silenci FAmcus. Amaga els foSI♭rats de tants anys estriMI♭pats. I no es nota DOm7res dins d'aquell FAmpis tan endreSI♭çat; tot MI♭està tan ben broDOmdat. I ella fa, ella fa com si res no hagués pasFAmsat. Ella no es queixarà mai. Ella creu, eSI♭lla seu, ella no diu ni piu, ella riu, ella MI♭somriu. I dins l'habitació, no ho sap ningú, peDOmrò FAmSI♭ fa un jersei, fa un jersei tot ell de color verFAmmell, de ganxet petitet, amb una ratlla de SI♭verd i un botó a cada puny, per si fa fred o pel MI♭juny, i el guarda embolicat, en secret i ben DOmtapat. I a dins d'un regal surt el jersei per NaFAmdal: "És per tu, és per tu", diu, "prova'l, potser et va SI♭just". No sap si t'agradarà. Potser mai te'l MI♭veurà. Demà ja no hi DOmserà.
