FATot passa tan MI♭lent, res no ha canSI♭viat des d'aquell DOdia. FAAvui recorMI♭dava aquells moSI♭ments que estàvem DOsols, SOLmi no caFAlia MI♭dir-nos cap paSI♭raula. SOLmTot ho enteFAníem noMI♭més mirant-nos als SI♭ulls.
FALa seva miMI♭rada estava SI♭plena de misDOteri. FADe la seva MI♭vida no en poSI♭dia saber DOres. SOLmDels dies feFAliços MI♭queda la trisSI♭tesa. SOLmNomés ve per FAdir-nos que MI♭no hi ha res eFAtern.
OoooDOoh! MI♭Ohhh! SI♭Els dies FApassen. OoooDOoh! MI♭Ohhh! SI♭No hi ha res eFAtern.
Deixant caure la MI♭mà sobre la SI♭meva mà geDOlada. FARient-nos de totMI♭hom que anava enSI♭trant al cafè-DObar. SOLmRes no saFAbia, MI♭res no espeSI♭rava. SOLmNomés voFAlia comparMI♭tir la soleFAdat.
OoooDOoh! MI♭Ohhh! SI♭Els dies FApassen. OoooDOoh! MI♭Ohhh! SI♭No hi ha res eFAtern.
LAmNingú sap d'on va SI♭arribar, LAmla gent murmuSI♭rava al seu volREmtant. LAmNingú sap a SI♭on va marxar, LAmella només ens SI♭va deixar reMI♭cords de trisREmtesa, i aMI♭vui totSOLmhom la troba a falFAtar.
Com podia MI♭dir-li que a veSI♭gades en siDOlenci FAhe llegit les MI♭cartes que jo SI♭mai li vaig enDOviar? SOLmLa mirada FAtrisMI♭ta plena de misSI♭teri... SOLmJo soc com FAella, i la MI♭vaig deixar escaFApar!
OoooDOoh! MI♭Ohhh! SI♭Els dies FApassen. OoooDOoh! MI♭Ohhh! SI♭No hi ha res eFAtern. OoooDOoh! MI♭Ohhh! SI♭Els dies FApassen. OoooDOoh! MI♭Ohhh! SI♭No hi ha res eFAtern.
