Els ocells (Acords)

MI LA MI LA

MIReviuré en silenci i sense plors aquella història
que ara LAdorm tranquil·la en algun lloc del món.
MIOblidaré cadascun d’aquells mots que dibuixaven
els teus ulls LAquan em miraves des de lluny.

Intentaré abraçar que de vegades un aFA#mmor
que et fa LAvolar acaba en res, acaba FA#mmort.
Que vingui LAel llamp al bell mig del jardí i m’ompli les FA#mmans
dels peLAtons que mai van arribar al meu FA#mport.

I els oSIcells volen davant LAmeu,
i els caSImins s’obren davant LAmeu
amb una llum que ja no MI→LA→MI→LAveus.

MISé que mentre dormo a poc a poc la lluna ve
i se m’emLAporta la pena que tinc a dins.
MIElla pot salvar la soledat i suportar el saber
que des LAd’aquell desembre m’has mentit.

Podies escriure la veritat, però no comptaFA#mves
que LAels meus ulls ho veuen tot, ho saben FA#mtot.
CreLAmo tots els versos, m’allibero i sento que la cenFA#mdra
em LAporta novament tots els coFA#mlors.

I els oSIcells volen davant LAmeu,
i els caSImins s’obren davant LAmeu,
i els oSIcells volen davant LAmeu,
i els caSImins s’obren davant LAmeu
amb una llum que ja no MI→LA→MI→LAveus.

MI LA MI LA x2

I els oSIcells volen davant LAmeu,
i els caSImins s’obren davant LAmeu,
i els oSIcells volen davant LAmeu,
i els caSImins s’obren davant LAmeu
amb una llum que ja no MI→LA→MI→LA→MIveus.