DODesprés d’un llarg temps de silencis i seFAcrets, ens perLAmdem entre els SOLluxes de la viFAda.
DODesprés d’aconseguir el que crèiem impossiFAble, és el LAmmoment de SOLmenjar-nos el FAmón.
FACom si fóssim els primers en SOLestimar-nos, DOcom si fóssim els únics enamoLAmrats, FAcom si fóssim els primers en desitSOLjar-nos, DOcom dos fugitius en lliberLAmtat. Et FAmiro, em miSOLres SOL7i DOrius...
FADOSOL
LAmDeixem enrere els dies que hem perdut la son SOLenviant-nos enllaços de cançons d’amor. FADeixem enrere la malencoMInia.
LAmI obrim les portes a tot el que hem imaginat, SOLconscients de les nostres debilitats, FAi obrim les portes a l’aleMIgria.
FACom si fóssim els primers en SOLestimar-nos, DOcom si fóssim els únics enamoLAmrats, FAcom si fóssim els primers en desitSOLjar-nos, DOcom dos fugitius en lliberLAmtat. Et FAmiro, em miSOLres SOL7i LAmrius... Et FAmiro, tu em SOLmiSOL7res i DOrius...
FADOSOL
FASi busqués els teus SOLllavis i no hi troLAmbés amor, MI et seguiFAria fins torSOLnar-te a enamoLAmrar, miraFAria la SOLvida amb uns LAmaltres MIulls, com un FAcec buscant la llum, com SOLjo buscant-te a tu.
FACom si fóssim els primers en SOLestimar-nos, DOcom si fóssim els únics enamoLAmrats, FAcom si fóssim els primers en desitSOLjar-nos, DOcom dos fugitius en lliberLAmtat. Et FAmiro, em miSOLres SOL7i LAmrius... Et FAmiro, tu em SOLmiSOL7res i DOrius...