LAmVa arribar un dia de REm7bon matí, MIva dir el seu nom mirant a LAmterra. Ningú no el va tornar REm7a sentir, MIexcepte en somnis quan parLAmlava a crits. Mai va queixar-se de la insREm7trucció MIi en els permisos no marxaLAmva pas. Els mandos molt aviat s'hi REm7van fixar: MIté bona planta i pot LAmser exemplar.
FALi deien: "Ei! LAmNoi, farem de tu un heroi, MIsi tots fossin així, s'aLAmdonaria el món. FANo cal sentir el que et LAmdiu el cor, MItan sols has d'obeir, que el deLAmmés ja ho faig jo". FAEn el quarLAmter més d'un se'n reia d'ell, MIno rebia cartes, LAmno deia pas res. FAAmb aquells ulls perduts a LAml'horitzó MIsemblava com si hagués nascut LAma un altre món. FAVa haver-hi un LAmque es va intentar acostar MIi ell va giLAmrar-li el cap, FAva dir-li: "Tu t'has d'aLAmcostumar, MIamb el temps ja ho LAmacceptaràs". FAVa dir-li: "Ei! LAmNoi, faran de tu un heroi, MIno volen pas saber què LAmhi portes dins el cor. FANomés volen el LAmteu valor, MIquè importen els teus somnis, ni la LAmteva opinió, FAquan arribes aLAmquí, la llibertat és il·lusió".
FAUn dia de LAmguàrdia va sentir-se sol: MIvull tornar a casa, LAmvull estar tranquil. FAVa agafar el cetme i va lleLAmpar el canó, MIva fer un suspir i va LAmcridar molt fort. FAEl metge, LAmal veure'l, va vomitar, MIi algun soldat va LAmarribar a plorar.
