Intro: DO MIm FA LAm→ SOL
DO M’he llevat cap a les MIm dues,
sense esperar-neFA res,
només una llargaLAm→ dutxa per torSOL nar-me a posar dret.
DO I per aquelles coincidènMIm cies
en les què jo mai creuFA ré,
ha sonat el timbre deLAm→ casa, he oSOL bert la porta del carrer.
FA Tu, sense pujar les esLAm cales,
m’has cridat a cau d’oSOL rella.
LAm Obre totes les finesFA tres
i que entriDO l’aire del maSOL tí.
LAm Obre-les i escolta aquest nou FA so,
que només seDO rem tu i SOL jo.
DO I de sobte quatre núMIm vols
en tempesta han acaFA bat,
no quedava alterLAm→ nativa, un SOL regal al teu costat.
DO I amb la porta mig oMIm berta
hem trencat amb la bonFA dat,
les carícies s’han fetLAm→ guerra i la SOL guerra ens ha atrapat.
FA Jo, sense pensar-ho LAm massa,
t’he cridat a cau d’oSOL rella.
LAm Obre totes les finesFA tres
i que entriDO l’aire del maSOL tí.
LAm Obre-les i escolta aquest nou FA so,
que només seDO rem tu i SOL jo.
FA I la tempesta que ha vinLAm gut ens ha anat d’allò miSOL llor,
FA i encara que ningú ho LAm sap, me la vaig inventar SOL jo.
FA I farem de cada gest LAm una gran revoluciSOL ó,
FA matarem quatre pardals LAm asseguts al meu balSOL có.
LAm Obre totes les finesFA tres
i que entriDO l’aire del maSOL tí.
LAm Obre-les i escolta aquest nou FA so,
que només seDO rem tu i SOL jo.
LAm Obre totes les finesFA tres
i que entriDO l’aire del maSOL tí.
LAm Obre-les i escolta aquest nou FA so,
que només seDO rem tu i SOL jo.
LAm
sense esperar-ne
només una llarga
en les què jo mai creu
ha sonat el timbre de
m’has cridat a cau d’o
i que entri
que només se
en tempesta han aca
no quedava alter
hem trencat amb la bon
les carícies s’han fet
t’he cridat a cau d’o
i que entri
que només se
i que entri
que només se
i que entri
que només se