LACom cada hivern es miraven dues finestres de LAmaj7lluny, REla por que torMInés a arribar el LAjuny. LAmaj7 LASi s’estimaven veient-se com amb l’olfacte el perLAmaj7fum, REcom cada MIvidre i cada LAllum. LAmaj7
I hi haFA#mvia tantes MIcoses que mai LAno s’havien REdit, REmaj7entre la roba esMItesa, mil llençols de LAnit. LAmaj7
Però la FA#mvida és pels vaMIlents, i acaLAbant la primaREvera, REmaj7va escriure al vidre MIbrut de la polseLAguera: LAmaj7
Vull la REvida al teu daLAvant! Vull la REvida al teu daLAvant! Vull que em FA#mmiris, estiMImada, mentre REjo t’estic miLArant! Vull la REvida al teu daLAvant! Vull la REvida al teu daLAvant! Vull que em FA#mmiris, estiMImada, mentre REjo t’estic miLArant!
LAJa van baixant les persianes, i al teu balcó no hi ha LAmaj7llum; REse’n va l’aMImor, se’n va el cosLAtum. LAPuc veure’t per una escletxa sense que em vegi ninLAmaj7gú, REquan només MIvull que em vegis LAtu.
La venFA#mtada jugaMInera fa esclaLAtar els portiREcons, REmaj7salta la sorMIpresa, volen els coLAloms.
I ara FA#mque et puc veure MIbé, recorLAdem tot el que éRErem, REmaj7paraules d’aMImor en plena viLAdrera.
Vull la REvida al teu daLAvant! Vull la REvida al teu daLAvant! Vull que em FA#mmiris, estiMImada, mentre REjo t’estic miLArant! Vull la REvida al teu daLAvant! Vull la REvida al teu daLAvant! Vull que em FA#mmiris, estiMImada, mentre REjo t’estic miLArant!
RELARELA FA#mMIRELA RELARELA FA#mMIRELA
LACom cada hivern es miraven LAdues finestres de lluny. REUna altra venMItada, un altre LAjuny.