SOLmEntre el mar i els RE7tarongers, REla fonda dels pares, pas de SOLmviatgers. SOLmLa gran de cinc gerRE7mans valents REi la infància passa dolça SOLmi lentament.
Però SI♭quan la guerra ho RE7crema tot SOLmsense pietat, el caSI♭mí que enfiRE7la al nord SOLmet portarà.
FAEl somriure d’un esSI♭trany, FAla calor en les seves SI♭mans, RE7força per començar una SOLmvida nova, l’aFAmor per aixecar una SI♭llar.
FAPrenc tot el que em vas doSI♭nar FAper omplir el buit que has deiSI♭xat. ARE7quella nena de SOLmGandia sempre FAm’acompanya en els meus SI♭→cants. FA→SOLm