Sento haMI ver perdut la LA guerra, FA#m
orguMI llós de resisLA tir durant tants anys; FA#m
sentoMI deixar les baLA talles FA#m
i el millor eMI xèrcit que mai haLA gués imaginat. FA#m
Érem vaMI lents, homes fiLA dels i disposats FA#m
a lluiMI tar sense cap LA causa i desarmats. FA#m
No ens caMI lia rebre LA ordres de ningú; FA#m
desobeMI íem i lamenLA tàvem els caiguts.
I hoRE sento MI molt,
ho sentoLA tant que no em MI cal demanar perFA#m dó.
HoRE sento, però aquest món ja no és el MI meu,
i usRE dic aMI déu.
FA#m Penjo uMI na bandera LA blanca, FA#m
un llençolMI brut a la meLA mòria dels vençuts. FA#m
ProtagoMI nistes d’avenLA tures enfrontats FA#m
a un eneMI mic imaginaLA ri en ple combat. FA#m
Érem guerMI rers sense desLA tresa ni aptituds, FA#m
resistintMI les invasions LA de nord a sud. FA#m
Ara reMI cordo cada LA lloc mai conquerit; FA#m
ser derroMI tat era el LA triomf de cada nit.
I hoRE sento MI molt,
ho sentoLA tant que no em MI cal demanar perFA#m dó.
HoRE sento, però aquest món ja no és el MI meu,
i usRE dic aMI déu.
RE Brindarem pel MI que vam fer,
la nostra hisLA tòria expliMI carà el preFA#m sent.
RE Brindarem pel MI que vam fer,
el nostre inLA tent és la llaMI vor que va creiFA#m xent.
I hoRE sento MI molt,
ho sentoLA tant que no em MI cal demanar perFA#m dó.
HoRE sento, però aquest món ja no és el MI meu,
iRE us dic aMI déu.
(IRE us dic adéu... I us dic aMI déu).
orgu
sento
i el millor e
Érem va
a llui
No ens ca
desobe
I ho
ho sento
Ho
i us
un llençol
Protago
a un ene
Érem guer
resistint
Ara re
ser derro
I ho
ho sento
Ho
i us
la nostra his
el nostre in
I ho
ho sento
Ho
i
(I