Houston (Acords)

RE FA#m RE FA#m

REAlgú s’inventa les parauFA#mles.
REAlgú em va dir que al sostre no hi havia FA#mres.
REAmago l’aire dels pulmons
dins un LAglobus que s’esMIcapa
REi amb una corda es va aixecant FA#mtot el meu pes.

RE FA#m

REJa m’ha caigut una sabaFA#mta,
REsobrevolant finestres, núvols i pensaFA#mments.
REPotser l’alçada em torna sord
o m’oLAblido d’escolMItar-te,
REpotser la lògica l’escriguin FA#maltres lleis.

MIQuan el caREmí es faci FA#mllarg,
MIrecordaré la REvista d’aSImquesta ciutat.

SOLHouston, no hi ha cap proREblema,
aquí tot va FA#mbé, va tot SImsempre bé.
SOLHouston, no hi ha cap esREtrella
quan ningú la FA#mveu, quan ninMIgú la veu.

REEl mapa no diu com s’hi arriFA#mba,
REperò la curiositat viatja en missió espaciFA#mal.
RESi l’aire es fa més fred aquí,
potser LAtrigo més d’un MIdia.
REMillor que avui ja no m’espeFA#mris a sopar,
REpotser és millor que no m’espeFA#mris…

MIQuan el caREmí es faci FA#mllarg,
MIrecordaré la REvista d’aSImquesta ciutat.

SOLHouston, no hi ha cap proREblema,
aquí tot va FA#mbé, va tot SImsempre bé.
SOLHouston, no hi ha cap esREtrella
quan ningú la FA#mveu, quan ninMIgú la veu.

REI cada cop que camino vaig més
FA#mlluny, coordenades d’un espaitemps
que hem perREdut. Aquí les coses ja no cauen
pel seu FA#mpropi pes.

RERelatius com els dies que hem
visFA#mcut, teories que s’escriuen
i es fan REfum. Aquí les coses ja no pesen
el seu FA#mpropi pes.

SOLHouston, no hi ha cap proREblema,
aquí tot va FA#mbé, va tot SImsempre bé.
SOLHouston, no hi ha cap esREtrella
quan ningú la FA#mveu, quan ninMIgú la veu.