DOmMos coneixíem de vista i quan mos creuàvem, SOLmos solíem mirar de reüll SOLMos saludàvem cada dia, no sé què em passava DOmque jo em quedava amb un dolcet regust. DOmDurant sa meva feina no me concentrava FAmperquè ella ocupava tots es meus sentits. DOmLo que jo no sabia SOLés que ella sentia, ella sentia DOmlo mateix per mi.
A Manacor hi havia un lloc on hi tocaven conjunts, es conjunts des SOLmoment, on mos hi reuníem atlots i ses atlotes, cita obligada per tot es joDOmvent. Un diumenge capvespre, dissabte de festa, una cançó lenta i li deman per FAmballar. DOmElla amb un riSOLalla tota falaguera, botant de contenDOta, se me va acoblar.
I ballàrem dins una rajola totes ses REmcançons, FAi ballàrem SOLuna hora DOi altra hora sense aturar-nos, i ballàrem a portes tancades tots dos REmtot solets, FAi ballàrem SOLfins que DOmatinada volaren estels, i llavonses amb so meu Quatre Ele au cap a nes FAPort, DOi allà damunt s’arena amb confiança plena, REmentregant-nos un FAa s’altre vàSOLrem veure sortir DOes sol.
DOmSOLFAmDOmSOLFAmSOLDOm
DOmPer circumstàncies sa vida passant tira tira SOLmos dugué per camins diferents. SOLMirau per on s’altre dia, de forma imprevista, DOmde cop me tornaren records d’aquell temps. Un diumenge capvespre, dissabte de festa, una cançó lenta i li deman per baFAmllar. DOmElla amb un riSOLalla tota falaguera, botant de contenDOta, se me va acoblar.
I ballàrem dins una rajola totes ses REmcançons, FAi ballàrem SOLuna hora DOi altra hora sense aturar-nos, i ballàrem a portes tancades tots dos REmtot solets, FAi ballàrem SOLfins que DOmatinada volaren estels, i llavonses amb so meu Quatre Ele au cap a nes FAPort, DOi allà damunt s’arena amb confiança plena, REmentregant-nos un FAa s’altre vàSOLrem veure sortir DOes sol.
