FA#mEra mitja MItarda i queia un LAplugim suau, REel cel taMIpat, escuts de cendra i LAmort. FA#mPresoners d’un món MIde possibiliLAtats, FA#mde nens poMIdrits per tots els esLAtats.
FA#mEls herois MIantics eren devoLArats REper voltors MIamb la mirada trencaLAda. FA#mEls nens es MImutilaven els uns als alLAtres FA#mi les postres MIes fonien amb la nevera oberta. LA
I la pluFA#mja es va asseMIcar i LAels núvols es van obrir, REi en un insMItant explosiu el LAmón es va enfonsar FA#mmés enllà MIde l’horitLAzó.
FA#mMILAFA#mMILAFA#mMI
LAI ara perFA#mtot arreu on vaig, MIveig la llum fonLAdre’s en blaus, REverds, turqueMIses, òxids i verLAmells. FA#mL’univers antic MIs’ha plegat sobre el LAseu eix FA#mi el perímeMItre esdevé el centre de LAtot.
FA#mEls àngels de MIla mort han donat vida al LAmeu jardí REi ara em sento com un nen aMIbandonat. LA FA#mLliurat a la llum MIi a l’espai i als astres LAsiderals, FA#mhan obert la MItaquilla del cinema en ruLAnes.
I la pluFA#mja es va asseMIcar i LAels núvols es van obrir, REi en un insMItant explosiu el LAmón es va enfonsar FA#mmés enllà MIde l’horitLAzó.