LAmJo no estimo la MImpor, ni la vull per a LAmdemà, MImno la vull per a avui, LAmni tampoc com a record; MImque m'agrada el somrís LAmd'un infant vora el mar SOLi els seus ulls com un REram d'il·lusions esclatant.
LAmI si canto trist SOLés perMImquè no puc REesborrar la por LAmdels MImeus LAmpobres ulls. LAmJo no estimo la mort SOLni el seu MImpas tan glaçat, REno la vull per a avui, ni tampoc com a record; LAmque MIm'agrada el baLAmtec d'aquell cor que, lluitant, LAmdona vida a la mort SOLa què l'han MImcondemnat. REI si canto trist LAmés MIperLAmquè no puc LAmoblidar la mort SOLd'ignoMImrats companys. REJo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat LAmtanMItes boques, tants clams, LAmdient la veritat; LAmque jo m'estimo el cant SOLde la gent MImdel carrer REamb la força dels mots LAmarMIrelats LAmen la raó. LAmI si canto trist SOLés per MImrecordar REque no és així LAmdes MIde LAmfa tants anys.
