REJa perRE#dut el temps guaREnyant intents RE#de temps en temps, REhan sortit RE#les llunes que en el diREa intueiRE#xen les nits evidents. REJa guaRE#nyat el temps perdent REel temps enRE#tre els intents, REhan dormit RE#els sols i ja fa REtemps que hauríRE#em d’estar desperts.
LAmDia i nit s’angoixa el temps que es perd guanyant els anys. SImNo es fa tova la vivència d’aprendre sempre a cops de pal. SOLmNo oblidarem l’essència primària que ens fa ser animals. RELa pedra que ens enSOLmtrebanca la tenim entre les REmans, la llancem amb la miSOLmrada i la perdonem trepitjant LAmendavant. RESom l’equació inexacRE#ta que s’equilibra enREtre catarsi i relativiRE#tat. RENomés espero, amic meu, que RE#l’estima succeeixi en REl’equació de cada insRE#tant. SOLmQue els despertars siguin noves llibertats i el “bona nit” sigui l’acompanyament al LAmpur estat.
REJa passat el RE#temps, es veu el REtemps, passat calRE#mat. REAra dormo senRE#se culpa i em desREperto de veriRE#tat. REDures són les paraules perquè RE#dura és l’experiènciREa d’assumir que ha estat aiRE#xí, REperò no són les parauRE#les les que expliquen REla subtil de cada inRE#tent.
LAmNo pretenc més fronteres en aquest món tan esquerdat, SOLmperò el temps ens guanya savi per mostrar-nos el camí que LAmhem esgotat.
