SOLVolen les cendres, com coloms missatREgers, i ens aviDOsen d'un gran REperill. MIm SOLSento els crits dels arbres lluitant contra el REfoc. El DOfum ja eREclipsa el MImsol.
DOSe'ns crema. L'Empordà REse'ns crema. SOLI quan més avança el foc, més REem sento d'aquest lloc, DOi un instint salvatge REs'apodera del meu cor. SOLI quan més avança el foc, més REem sento d'aquest lloc, DOi un instint salvatge REs'apodera del meu cor.
SOLEn un abisme, queden les viREdes DOal perdre el REseu espai MImirrenunciable. SOLCom una guerra, es marquen els diREes DOcontra aquell REcontra qui ens MImhem d'enfrontar.
DOSe'ns crema. L'Empordà REse'ns crema. SOLI quan més avança el foc, més REem sento d'aquest lloc, DOi un instint salvatge REs'apodera del meu cor. SOLI quan més avança el foc, més REem sento d'aquest lloc, DOi un instint salvatge REs'apodera del meu cor.
SOLPotser no hi ha res més gran REque transformar aquest sentiment DOde la impotència MIa la solidaritat. SOLNecessitem tantes mans REper estendre els punys al cel de la terDOra cremada, on brotaDOmrà un món sencer.
SOLI quan més avança el foc, més REem sento d'aquest lloc, DOi un instint salvatge REs'apodera del meu cor. SOLI quan més avança el foc, més REem sento d'aquest lloc, DOi un instint salvatge REs'apodera del meu cor.