SOLEstar vius alhora ja em sembla SI7prou casualitat, ser on MImsoc entre tantes perMIm7sones, l'atDOmaj7zar de poder-te estimar. SOLM'imagino veure't amb uns SI7ulls aliens als meus, no coMImnèixer les mans que ara em MIm7toquen, no penDOmaj7sar en la teva veu.
SOLMai sabem què és el que cal voSI7ler, però insistim en lliuDOmaj7rar l'eterna guerra: més aDOmmaj7mor o més instint. Pensem SOLsi serà per sempre, obliSI7dant el que sentim. Som dos DOmaj7mons llunyans que es troben just al DOmmaj7mig del laberint.
SOLVull guardar en un SI7pot tots els perMImfums dels llocs que eREsus4(9)nyoro, DO#dimvull que, si pot ser, faci DOmmaj7mal temps els dies que ploro, que vingui el fuSOLtur, però que aquesta SI7nit que no ens molesti ninMImgú, que em facis peREsus4(9)tons fins que perDO#dimdin el gust, que em busquin amb DOmmaj7tu. Mai ho he dubSOLtat que l'atSI7zar és la sort de l'amor: les certeses menMImtien MIm7 quan perDOmaj7dut dins de cercles tancats repetia: SOLper què tanta por a fer-nos SI7mal? D'això deien que anava la MImvida i de MIm7fer-nos petons als faDOmaj7nals.
SOLMai sabem què és el que cal voSI7ler, però insistim en lliuDOmaj7rar l'eterna guerra: més aDOmmaj7mor o més instint. Pensem SOLsi serà per sempre, obliSI7dant el que sentim. Som dos DOmaj7mons llunyans que es troben just al DOmmaj7mig del laberint.
SOLAra que la vida ens ha SI7perdonat, MImara que sé que ets casuREsus4(9)alitat. DO#dimD'entre tanta gent, quina DOmmaj7sort, la veritat. SOLAra que sé que mai t'hi has SI7assemblat MImi que això és la gràcia de REsus4(9)tot plegat, DO#dimara que el començament ja DOmmaj7s'ha acabat.
