Intro: REm LA x2
REm Jo vull parlar d'un petit circ
que teLA nia dos pallassos que no eren divertits.
REm Era tot fosc i decadent,
amb laLA carpa apedaçada, vestigi de millors temps.
UnaLA# col·lecció de personatges LA del tot singular,
caLA# pritx surrealista LA de l'atzar.
REm LA x2
REm Hi havia nans, també un forçut,
iLA aquell pobre mag que se li veien tots els trucs,
REm uns lleons vells i desdentats,
i un paLA rell d'equilibristes totalment descoordinats.
PeròLA# quan ja tot semblava no teLA nir cap solució,
elLA# presentador va criLA dar el seu nom.
RE Ella era SOL la contorsioRE nisLA ta,
RE un riu de MIm pura seducLA ció. LA7
RE Feia posSOL tures imposRE sibles LA
RE que ens fan penSOL sar en un món miLA→ LA7 llor.
REm LA x2
REm Era una flor enmig dels cards,
puLA ra elasticitat associada a un cos d'infart.
REm I es va esmunyir als nostres caps
perLA protagonitzar els somnis més privats.
ElLA# públic va esclatar en un gran aLA plaudiment final,
preLA# sos per la màgia LA de l'instant.
RE Ella era SOL la contorsioRE nisLA ta,
RE un riu de MIm pura seducLA ció. LA7
RE Feia posSOL tures imposRE sibles LA
RE que ens fan penSOL sar en un món miLA→ LA7 llor.
RE Compte que ve la SOL fera, RE compte que ve la LA fera i ningú
t'esRE peSOL ra. LA Compte que ve la LA7 fera, la tens al
darRE rere, SOL davant de la miLA raLA7 da. La fera ve
enfaRE dada, SOL algú l'ha molesLA taLA7 da, en aquest circ tan...
ElsRE nostres caps, els SOL nostres ulls en LA→ LA7 blanc,
tanRE embogits pel SOL desig de la LA→ LA7 carn.
ElsRE nostres caps, els SOL nostres ulls en LA→ LA7 blanc,
tanRE embogits pel SOL desig de la LA→ LA7 carn.
RE Ella era SOL la contorsioRE nisLA ta,
RE un riu de MIm pura seducLA ció. LA7
RE Feia posSOL tures imposRE sibles LA
RE que ens fan penSOL sar en un món miLA→ LA7 llor.
ElsRE nostres caps, els SOL nostres ulls en LA→ LA7 blanc,
tanRE embogits pel SOL desig de la LA→ LA7 carn.
RE
que te
amb la
Una
ca
i
i un pa
Però
el
pu
per
El
pre
t'es
dar
enfa
Els
tan
Els
tan
Els
tan
