MImEl record que m'ofeSOLga DOmaj7ara deixa passar un filet d'aire MImi tot i que el mal es SOLqueda, DOmaj7es va fent lleugeraDOment DOmaj7suportaDOble. DOmaj7
MImCada dia que SOLpassa és com DOmaj7creuar una muntanya: MImuna passa i una alSOLtra i una altra, DOmaj7allunyant-me dels diDOes DOmaj7salvatges. DODOmaj7
REQuan la vida era absurdament insuDOperable REi semblava impossible fer-nos DOmal, vam desDOmpertar-nos.
SOLPerò de sobte entre les ruïnes del meu REcor, sempre hi SImneix l'aMImmor, DOsense por. RE SOLA vegades la ferida et fa més REfort, sense el SImpes grandiMImós del DOrancor. RE
MImMaleïda nosSOLtàlgia, DOmaj7no cauré més en les teves trampes. MImHi ha caliu en la SOLcendra, DOmaj7però el foc ja fa DOtemps DOmaj7que no DO→DOmaj7crema.
MImHe après que l'abSOLsència et guanya DOmaj7quan intentes negar-la. MImUna onada i una alSOLtra i una altra, DOmaj7però al final la tristeDOsa DOmaj7s'acaba. DODOmaj7
REI reneix molt lentament però ineDOxorable REaquella part de mi que havia DOmort en la DOmdesfeta.
LAmL'esperança esquerDOda el REmur i a MImpoc SIma LAmpoc s'omple el meu buit. Deixo DOde senREtir-me absurd quan acMImcepSImto el LAmque ja he perdut.