MImAire fresc em ve a la DOcara, vent que SOLbufa de llevant. MImDe gregal i tramunDOtana, a la SOLpell note la sal. SI7 Tu i jo som MImterra i mar, plaer desconDOtrolat. I si la SOLnau s’enfonsa, jo em REquede al teu SI7costat. Som força, MImfúria, sang, les sendes DOque hem xafat. ProtagoSOLnistes d’una història que no et REcontaSI7ran.
MImOnes venen i van, DOones que van trencant. SOLOn és la gent de la REMediterrània?
MImMediterràDOnia és una SOLfesta, REuna cançó sense sentit. MImMediterràDOnia és la tempesSOLta, MeREditerrània, el nostre crit. MImMediterràDOnia és la tendreSOLsa d’uREnes carícies al meu llit. MImMediterràniDOa és la certesa SOLque aREcí em pariren i ací estic!
MImMare Terra, mare DOnostra, hui m’aSOLclame als teus encants. MImCasa meua és casa DOvostra, una SOLporta sense pany. SI7 Tui jo seMImguim remant, burlant-nos DOdels gegants. Un SOLfar en la nit fosca, la REllum que ens guiarà. La nostra MImlluita pren la força DOque es mereix. Fins que no SOLcaiguin les muralles, REno descansarem.
DOOnes venen i van, MImones que van trencant. REOn és la gent de la MediterràLAmnia? MImOnes venen i van, DOones que van trencant. SOLOn és la gent de la MeREditerrània?
MImMediterràDOnia és una SOLfesta, REuna cançó sense sentit. MImMediterràDOnia és la tempesSOLta, MeREditerrània, el nostre crit. MImMediterràDOnia és la tendreSOLsa d’uREnes carícies al meu llit. MImMediterràniDOa és la certesa SOLque aREcí em pariren i ací estic!
MImAcí DOens SOLpaREriren i ací estem i seguim, seguirem. MImContra DOel SOLmar, REcontra el vent per si bufa ponent. MImAcí DOens SOLpaREriren i ens tindran, tot un poble al davant. MImNo han DOpoSOLgut REni podran, som les cendres i el fang. MImI canDOtaSOLrem REsense parar que mai ningú ens farà callar. MImTu viDOne SOLamb REmi, dona’m la mà, que si ho fem junts, crema la mar.
DOOnes venen i van, MImones que van trencant. REOn és la gent de la MediterràLAmnia? MImOnes venen i van, DOones que van trencant. SOLOn és la gent de la MeREditerrània?
MImMediterràDOnia és una SOLfesta, REuna cançó sense sentit. MImMediterràDOnia és la tempesSOLta, MeREditerrània, el nostre crit. MImMediterràDOnia és la tendreSOLsa d’uREnes carícies al meu llit. MImMediterràniDOa és la certesa SOLque aREcí em pariren i ací estic!
