La cançó està en tonalitat original; si la transposeu un semitò cap avall, potser la trobareu més fàcil de tocar.
Intro: LA♭ RE♭add9 LA♭ RE♭add9 LA♭
RE♭add9 Vas arribar descalça, després d'un hivern massa LA♭ llarg,
il·luminant com fogueres a la nit de SantRE♭add9 Joan.
Guardo el foc d'aquelles hores, i ara em sento un polLA♭ vorí,
a punt per la mascletà del silenci deRE♭add9 mirar. LA♭
Em retorna tot l'oxigen quan dels ulls rebo laFAm pau
que amnistia els desencerts que cometo a l'estiFAm mar.
Ja no noto la condemna del pes mort del pas delsFAm anys;
són els dies que s'encalmen; neix el sol al nostreFAm mar.
FAm Deixo enrere les LA♭ presons i els seus soldats
FAm i m'entrego als braços LA♭ lliures de la intensitat.
FAm Et respiro lent, perquè LA♭ tinc ganes de somiar.
FAm Mira, vida: cuidaLA♭ ré la lluna com un far.
RE♭add9 LA♭ RE♭add9 LA♭
RE♭add9 He llegat aquesta causa al puny del meu LA♭ demà,
i es desferma la riquesa de sentir-me acomRE♭add9 panyat.
Aquesta és la meva guerra, la que em porta a camiLA♭ nar,
és la flor del taronger, la que ens duu a fer-ho pleFAm gats.
FAm Deixo enrere les LA♭ presons i els seus soldats
FAm i m'entrego als braços LA♭ lliures de la intensitat.
FAm Et respiro lent, perquè LA♭ tinc ganes de somiar.
FAm Mira, vida: cuidaLA♭ ré la lluna com un far.
FAm Deixo enrere les LA♭ presons i els seus soldats
FAm i m'entrego als braços LA♭ lliures de la intensitat.
FAm Et respiro lent, perquè LA♭ tinc ganes de somiar.
FAm Mira, vida: cuidaLA♭ ré la lluna com un far.
RE♭add9 FAm x10
il·luminant com fogueres a la nit de Sant
Guardo el foc d'aquelles hores, i ara em sento un pol
a punt per la mascletà del silenci de
Em retorna tot l'oxigen quan dels ulls rebo la
que amnistia els desencerts que cometo a l'esti
Ja no noto la condemna del pes mort del pas dels
són els dies que s'encalmen; neix el sol al nostre
i es desferma la riquesa de sentir-me acom
Aquesta és la meva guerra, la que em porta a cami
és la flor del taronger, la que ens duu a fer-ho ple
