REMolt sovint, quan ve la LAnit, se m'emporta una MIfada REla bellesa dels teus LAulls, FA#mnegre intens sobre mar MIblanca, SImsempre incerts a la miFA#mrada. DO#mI aiRExí, gelós, vaig LAdesfent SImcançons que MIm'acostin LAa ella, LA7però...
RELa poesia dels teus LAulls, sé que no la podré esMIcriure. RECada vers que jo troLAbés FA#men el paper se'm moriMIria SImdel dolor de no ser FA#mprou fidel.
Però sé que no m'he de canSI7sar MIde buscar aquell llenguatge amic REque m’acosti a la LApoesia dels teus ulls, malgrat que no la pugui esMIcriure. REPerò així lluitaré amb LAmi, esperant sempre una alMIbada, àvid de sorprendre't la miLArada, la teva miLA7rada.