MImUn matí de primavera del que aviat farà dotze LAmanys, arribava a la ciuRE7tat per la porta que té al SOLmar, en un barco transatlànLAmtic des d'un continent austral, un xicot viatger que MImduia una SI7gran curioMImsitat.
Molts amics en la distància havia hagut ell de deiLAmxar tot un món intens de fesRE7ta que solia freqüenSOLtar. La seva ciutat gegant LAmconeixia pam a pam i aprenia del carMImrer les qüesSI7tions fonaMImmentals.
Un ambient cosmopolita i d'una gran activiLAmtat va sorprendre gratament RE7aquell noi en arriSOLbar, quasi trenta anys captiva no LAmhavien pogut canviar a l'enèrgica ciutat MImque comenSI7çava a desMImpertar.
Emigrants i forasters inundaven els carLAmrers en un còctel demenciRE7al de turistes amb oSOLbrers. Obert i càlid, el LAmcor dels seus habitants es nodria des de semMImpre de tradiSI7cions ben diMImferents.
Hi ha gitanos i juMImeus, valencians i portuSI7guesos, andalusos i argeMImlins, mallorquins i araMImgonesos, i unes Rambles que van pleMImnes de fecunda humaLAmnitat, un oasi de tolerànMImcia imposSI7sible d'amaMImgar.
Copa a copa descobria els seus racons més amaLAmgats en extenses caminaRE7tes a les hores escoSOLlars. Un itinerari ric LAmde xerrades i de bars, des del Tibidabo al MImmar i del SI7Besòs al LloMImbregat.
Hi ha gitanos i juMImeus, valencians i portuSI7guesos, andalusos i argeMImlins, mallorquins i araMImgonesos, i unes Rambles que van pleMImnes de fecunda humaLAmnitat, un oasi de tolerànMImcia imposSI7sible d'amaMImgar.
