Som dilluns de LAPasqua i, com cada MIany, jo porto la LAmona per al fill MIgran. No és igual que alLAtres vegades, SOL#malgú avui no seDO#mrà a SItaula, LAperò tothom hi pensa de tant en SItant.
MITres canalles LAcosten de puMIjar, ningú no perLAdona, i menys el MIbanc. Després de la LAfeina a casa SOL#mfas neteja a DO#maquella esSIcala LAdel bloc on treballa el teu advoSIcat.
MII avui torna a ser dissabte, t’obriran la LAporta («hola, com va?»), et faràs la MIforta («t’has aprimat»), el menut pregunta per LAquè encara no hi ha SIpare. Quan surts i torMInes a casa, el gust dels seus LAllavis («fins aviat») fa que no t’aMImaguis («t’estimo tant»). La vida és boLAnica, però a vegades compliSIcada, tant se MIval.
El teu home és un LAtros de pa, però com sempre es va deixar enreMIdar. Quan va sentir la conLAdemna, SOL#mli va caure el DO#mmón a SIterra, LAquè llargs es faran aqueixos quatre SIanys!
MILents passen els LAdies, ja és NaMIdal; els petits esLAperen el reMIgal. Pels carrers la LAgent et mira SOL#mi et saluden DO#mamb somSIriures. LAD’on treus tantes forces per no ploSIrar?
MII avui torna a ser dissabte, t’obriran la LAporta («hola, com va?»), et faràs la MIforta («t’has aprimat»), el menut pregunta per LAquè encara no hi ha SIpare. Quan surts i torMInes a casa, el gust dels seus LAllavis («fins aviat») fa que no t’aMImaguis («t’estimo tant»). La vida és boLAnica, però a vegades compliSIcada, tant se MIval.
