I aDO vui que et puc SOL fer una canLAm çó,
recordoRE quan vas arriSOL7 bar...
Amb el misDO teri dels senREm zills,
els ulls inSOL7 quiets, el cor alMI tiu
i amb laLAm rialla dels teus REm dits,
vares omSOL7 plir els meus aDO cords
amb cadaFA nota del teu SOL nom, DO Laura.
M'és tan difíSOL cil recorLAm dar
quants esceRE naris han senSOL7 tit
la nostraDO angoixa per l'aREm vui,
la nostraSOL7 joia pel deMI mà...
I casesLAm enmig dels teus comREm panys
o al trist eSOL7 xili o mar enDO llà,
mai no haFA mancat el teu aSOL lè, DO Laura.
I si l'atzarSOL et porta LAm lluny,
que els déusRE et guardin el caSOL7 mí,
que t'acomDO panyin els oREm cells,
que t'acaSOL7 ronin els esMI tels.
I en unLAm racó d'aquesta REm veu,
mentre laSOL7 pugui fer senDO tir,
hi haurà aFA magat sempre el SOL teu so, DO Laura.
recordo
Amb el mis
els ulls in
i amb la
vares om
amb cada
M'és tan difí
quants esce
la nostra
la nostra
I cases
o al trist e
mai no ha
I si l'atzar
que els déus
que t'acom
que t'aca
I en un
mentre la
hi haurà a
