SOLM'aclame a tu, mare de terra sola. SOLArrape els teus genolls amb ungles brutes. SOLInvoque un nom o secreta consigna, mare de DOpols, seLAmgrestada espeSOLrança.
Mentre el DOgran foc o LAmla ferociRE7tat segueix caSImins, segueix foscos MIcamins, m'agafe LAma tu, os que més estiRE7mava i cante el SOLjorn del matí il·limitat.
El clar camí, el DOpregon iLAmdioma, un RE7alfabet SOLfosforescent de pedres, un alfabet semDOpre amb la LAmclau al pany, el RE7net destí, SOLla sendera de llum, sempre, a la DOnit, il·LAmluminant, enRE7terc, un bell fuSOLtur, una augusta contrada!
Seràs el DOrent que LAmfa pujar el RE7pa, seràs el SIsolc i seràs la coMIllita, seràs la LAmfe i la medalla oRE7culta, seràs l'aSOLmor i la ferocitat.
Seràs la DOclau que LAmobre tots els RE7panys, seràs la SIllum, la llum il·limiMItada, seràs conLAmfí on l'aurora coRE7mença, seràs forment, SOLescala il·luminada!
SOLSeràs l'ocell i seràs la bandera, SOLl'himne fecund del retorn de la pàtria, SOLtros esquinçat de l'emblema que puja. Seràs l'oDOcell i seLAmràs la banSOLdera. Jo pujaSOLré piament els graons i DOen arribar al LAmterme entonaRE7ré el prec dels SOLbéns que em retornaves sempre. Jo pujaSOLré piament els graons i en arriDObar al LAmterme entonaRE7ré el prec dels SOLbéns que em retornaves sempre. I en arriDObar al LAmterme entonaRE7ré el prec dels SOLbéns que em retornaves sempre. I en arriDObar al LAmterme entonaRE7ré el prec dels SOLbéns que em retornaves sempre.
