SOLSom aquí per prendre SImmal, som de RElletra grossa. SOLMasteguem la poeREsia i fem un LAglop de prosa SOLamb el que tu i jo hem esSImtat, amb el REque tu i jo hem sigSOLnat. Si les conques d'aquests LAulls parlessin, ja dirien SOLblat.
Però ara SIm7mires el REcel d'aSOLvui. Si el neLAdéssim, se'ns faria curt.
REPenso en carrers poc asfaltats, entre camins, masos i prats. SImViure en dilluns és una opció, SOLun cafè amb gel, i és mitja vida. REVeure florir en vertical, creure, per fi, en un signe vital, SImmirar un segon pel retrovisor, SOLtot queda lluny, tinc miopia.
RERellegint el maSImnual, no he troREbat res d'especial, SOLres que no sabéssim, REres que ens recorLAdés un Sant Grial. SOLDeu ser cosa del proSImgrés, deu ser REcosa del meu cap, SOLd'un impuls irrefreLAnable de fugir d'aquest comSOLbat.
Ara SIm7l'aire et penREtina els SOLulls. Si el voLAléssim, se'ns veuria el truc.
REPenso en carrers poc asfaltats, entre camins, masos i prats. SImViure en dilluns és una opció, SOLun cafè amb gel, i és mitja vida. REVeure florir en vertical, creure, per fi, en un signe vital, SImmirar un segon pel retrovisor, SOLtot queda lluny, tinc miopia.
Se'm barREregen les MImformes i els coSImlors. SOLA més disREtància, la SImcosa va a pitDOjor. FAI quan SOLpenso que ho LAmperdo de MImvista, FAes transforma en un reSOLadd11cord.
REPenso en carrers poc asfaltats, entre camins, masos i prats. SImViure en dilluns és una opció, SOLun cafè amb gel, i és mitja vida. REVeure florir en vertical, creure, per fi, en un signe vital, SImmirar un segon pel retrovisor, SOLtot queda lluny, tinc miopia.
SImMirar un segon pel retroviSOLsor, tot queda lluny, tinc miopia.
