SI♭m Sortíem que era RE♭fosc els estuSOL♭diants FA que MI♭mfèiem torn de LA♭tarda. TraRE♭vessàvem el FAcampus buit. Jo anava mig frusSOL♭trat amb MI♭mtanta calma: pot semblar exRE♭cessiu. LA♭
SI♭mLlavors vaig viure-ho RE♭com si m’estaSOL♭fessin FA la MI♭mpart que em pertoLA♭cava d’hedoRE♭nisme, l’esFAclat damunt la gespa, el meu tasSOL♭tet del MI♭mpedigrí rebel de BellaRE♭terra. LA♭
No és SOL♭que apuntés jo a LA♭jove comproRE♭mès, tamLA♭poc sé exactaSOL♭ment què m’espeFAmrava SI♭m (insMI♭mpiració, crec, i esperit d’eSI♭mquip) i, LA♭tanmateix, aviat va ser evident.
SI♭mQue no veníem RE♭a sotmetre el SOL♭món, FA que el MI♭mteatret aLA♭dult intimiRE♭dava… Res FAmés grotesc que les generaSOL♭cions que MI♭mregnen satisfetes del RE♭llegat. LA♭
SI♭mPerò l’anterior ho RE♭feia i crec que es SOL♭pot FA ben MI♭mdir que vam comLA♭prar-ne herois i RE♭faules. Vam FAcréixer cobejant-ne aplaudiSOL♭ments, i orMI♭mdint, amb discreció, un pla malRE♭vat. LA♭
VolSOL♭dríem encaiLA♭xar, com bons nens RE♭de LA♭classe mitjana i SOL♭de Lletres. (Vaig FAmser-SI♭mho, de MI♭mLletres, fins l’assumpte del roSI♭mnyó que em LA♭va fer molt de Ciències. Un fanàtic).
BaiMI♭mxàvem junts en els ferroLA♭carrils on RE♭era fàcil FAmseure, i imiSI♭mtàvem les SIpalatals d’un catedràtic SI♭mque ciSItava títols depriments com FA“Breu hisMI♭mtòria de la premsa a CataLA♭lunya” i RE♭rèiem molt, però el FAmnas sensible hauSI♭mria flaiSIrat en l’aire un maldecap creiSI♭mxent, l’anSIgoixa de trobar la vocaFAció.
TeSOL♭níem enerLA♭gia per gasRE♭tar i els LA♭cossos prepaSOL♭rats per esforFAmçar-SI♭mse, però asMI♭mpiracions difuses sense un SI♭mmarc on LA♭créixer fortes. Vam passar així.
SI♭mEls cursos, bloqueRE♭/LA♭jats de por al fuMI♭mtur FA (vull MI♭mdir d’intel·liLA♭gència que es menRE♭java a FAsi mateixa). Érem llenços SOL♭blancs imMI♭mmòbils, calibrant si serviRE♭ran LA♭
SI♭mper bodegons RE♭/LA♭ingenus o pels SOL♭traços FA d’un MI♭mGeni irrepeLA♭tible. I, no cal RE♭dir-ho, preFAtendre tal control de l’aveSOL♭nir va MI♭mser dels poltres de tortura RE♭més soLA♭fisticats que SOL♭he conegut: l’atSI♭mzar, la LA♭biologia o les herències SI♭mtriomLA♭fen SOL♭ més MI♭mque cap voluntat (i això em serSI♭mveix aLA♭vui de feliç sort exculpaSI♭mtòria!).
Un vespre, no reRE♭/LA♭cordo bé per SOL♭què, FA torMI♭mnava sol. DeLA♭via anar canRE♭sat –llaFAvors hi anava sempre–, el sotraSOL♭gueig, i MI♭mla remor d’uns nens tornant de LA♭bàsquet.
SI♭mEm van clapar. RE♭/LA♭Vaig viatjar inconsSOL♭cient FA per MI♭murbanitzaLA♭cions de gats panRE♭xuts i FAporpres buguenvíl·lics fins que els SOL♭fets que aMI♭mvui us canto van precipiRE♭tar-LA♭se.
EnSOL♭mig dels passatLA♭gers desconeRE♭guts el LA♭meu cervell de SOL♭nen, creuant les FAmPlaSI♭mnes, soMI♭mmiava somnis seus ja no sé SI♭mquins quan LA♭un avís de pròxima estació
va MI♭mdespertar-me i vaig trobar un coiLA♭xí, un RE♭suèter vell que em FAmprotegia el SI♭mcap de SIla finestra… Estava ben pleSI♭mgat, es SImantenia fresc i feia oFAlor de MI♭mbosc. Vaig preguntar a dos heavies LA♭tímids que RE♭seien just daFAmvant si, per venSI♭mtura, saSIbien de qui era. No ho saSI♭mbien. Dins SIdel vagó el món seguia FAsent
el SOL♭món, però palplanLA♭tada en la fosRE♭cor, vaig LA♭veure que em miSOL♭rava una ombra aFAmmiga SI♭m i MI♭mvaig saber que estava prepaSI♭mrat: de LA♭cop i volta el buit em concerSI♭mnia.
