El DOJaume té dues mames, i DOquan li agafa la vergonya s’aDOmaga entre les seves cames. MImL’Esther va néixer amb un sol braç peDOrò l’hauries de veure com DOn’és de bona fent gimnàs. El FAGael té més de tres-centes pigues, ho DOsabem perquè van comptar-les toDOtes les seves amigues. La PaREm7trícia sempre ha portat ulleres. Al cotxe li SOLagrada mirar l’asDOfalt calent de les carreteres.
El FranDOcesc fa dos anys es deia Lara, van DOestar quatre mesos deciDOdint el nom amb la seva mare. La ValenMImtina fa futbol i és la pichichi, però DOno està pas inquieta espeDOrant que algun gran equip la fitxi. El FAMoha té un trastorn de DOl’espectre autista. Li poDOses un tema de Xiula i es DOtorna el rei de la pista. La REm7Jéssica està enamorada de la Ruth i li esSOLcriu en un paper el més DObonic que se li acut.
L’OriDOol quan parla a vegades tartamudeja i té DOunes expressions tan ocurrents que a DOmi em provoca un pèl d’enveja. La YasMImmina és la més alta de la classe, ens DOmira a tots des d’allà dalt i DOpregunta: "Ola k ase?" El FAPatrick té dos papes, és DOtan xerraire que no calla ni DOcosint la boca amb grapes. La REm7Berta es mou pel món amb DOcadira de rodes, no vegis SOLcom flipava a primera fila en DOel concert dels Jonas Brothers.
FALa mirada poc centrada DOque és la primera vegada FAque em mires, REmtan fix, FApodríem ser SOLamics.
El DOSamuel viu en un centre residencial, li DOestan muntant a l’habitació uDOna nau espacial. La MaMImria no pot menjar gluten, li DOencanta tocar la farina i DOnotar que les mans s’embruten. El FAJosé viu amb la seva iaia Loli diuDOmenge van acabar els dos vermells quan DOvan tornar d’un Holi. La CarREm7mina ens parla amb les mans i ha aconseSOLguit que al pati no DOes molestin ni petits ni grans.
El BiDOel té síndrome de Down, mou les DOcaderes com aquell cantant que no DOconeix, el James Brown La JuMImdith confon el vermell i el verd, és molt DObona trobant el seu hàmster quan DOes perd. El MaFAcià cada divendres fa dansa si soDOna bona música, el tiDOo mai es cansa. REm7L’Ona va tenir un càncer en un DOòs prop del maluc i ara et SOLven una polsera i diu: DOjo ajudo tant com puc.
DOEl Yussuf té el fèmur de titani DOi és tan valent que va creuar DOen barca tot el Mediterrani. MImLa Nayeli necessita moure’s DOquan és a l’aula DOi mira quins dibuixos més currats DOque té a la taula. FAAl Ponç li agrada jugar amb nines, DOfa diàlegs molt més guais DOque amb les patrulles canines. REm7La Clara arriba als llocs tot xino-xano, i ara esSOLtic feliç que sigui ella DOqui toqui el piano.
FALa mirada poc centrada DOque és la primera vegada FAque em pugen REmformigues, FApodríem ser SOLamigues.
DOMImFAREm7SOL
I DOdesprés hi ha la Lluna, el DOregalet que no esperàvem i DOque ens va venir tot d’una, MImamb una mutació genètica, que DOde manera frenètica ens DOha canviat la vida d’uDOna forma bastant poètica, a la FAmeva ninona, que DOli falta l’equilibri, peDOrò que amb la mà ens acarona, i DOés genial que amb això vibri. I és que hi REm7van haver dies que DOnomés vèiem tragèdia.
Se’ns DOanava omplint la casa de DOjoguines i ortopèdia.
I amb DOaixò vas fent, vas tanDOcant ferida, que seDOgueix coent, però és que DOaixò és la vida. I et pot semMImblar que amb la vida haurem geDOnerat un deute, però és que tamDObé en tenim una altra, que ara és DOfisioterapeuta, i l’Aixa FAbaixa fins a la Lluna que té atroDOfiat el cerebel, REm7però que ens està donant més llum, mireu SOLamunt, que la DOlluna del cel.
FALa mirada poc centrada DOque és la primera vegada FAque et penso, REmescrita, FAt’estimo, peSOLtita. FALa mirada poc centrada DOque és la primera vegada FAque et penso, REmescrita, FAt’estimo, peSOLtita.
