FAmVull il·luminar com un faLA♭nal i amplificar cada seRE♭nyal de la contracultura que naix des de MI♭baix i és silenciada. Jo FAmvull fer la barricada amb l’Ovidi i Víctor JaLA♭ra i trencar l’apatia creixent amb guitarRE♭res al vent de MI♭matinada.
FAmVull ser l’altaveu i desfer les cortines de fum del poLA♭der, vull ser allò que no es RE♭veu, l’alegria dels poMI♭bles que s’alcen valents. FAmVull ser l’altaveu, no oblide les bombes a casa FusLA♭ter, vull més, m’esmole les RE♭dents… Mandela i AllenMI♭de com a referents.
FAmUn cop LA♭més, tanca els ulls, imaRE♭gina i anem a sorMI♭tir de la rutina. FAmUn cop LA♭més, tanca els ulls i caRE♭mina, per les venes corMI♭re adrenalina.
FAmMúsica naix de la LA♭ràbia, sona la freRE♭qüència per fugir d’aquesta MI♭gàbia. FAmSom com un as en la baLA♭ralla, som com el diRE♭moni que camina entre la SI♭mflama. FAmMúsica naix de la LA♭ràbia, sona la freRE♭qüència per fugir d’aquesta MI♭gàbia. FAmSom com un as en la baLA♭ralla, som com el diRE♭moni que camina entre la SI♭mflama.
FAmSoterre les penes, jo sé que avanLA♭ce a base de contradiccions, a mi em mouen les passiRE♭ons, el bombo i la caixa i MI♭les seues pulsions. FAmVinc seguint a Gramsci, que la història no és més que uLA♭na guerra per l’hegemonia de les posiciRE♭ons i en el meu camp de bataMI♭lla jo tinc les cançons.
FAmVull ser l’altaveu que rebente la norma i els llibres d’esLA♭til, vull ser allò que no es veu, la mare que trau endavant als seus RE♭fills. Vull ser l’altaveu del xiquet que somMI♭nia en un món ple d’amics, FAmvull ser Malcolm X, tinc la paraula, tremolen els LA♭rics.
FAmUn cop LA♭més, tanca els ulls, imaRE♭gina i anem a sorMI♭tir de la rutina. FAmUn cop LA♭més, tanca els ulls i caRE♭mina, per les venes corMI♭re adrenalina.
FAmMúsica naix de la LA♭ràbia, sona la freRE♭qüència per fugir d’aquesta MI♭gàbia. FAmSom com un as en la baLA♭ralla, som com el diRE♭moni que camina entre la SI♭mflama. FAmMúsica naix de la LA♭ràbia, sona la freRE♭qüència per fugir d’aquesta MI♭gàbia. FAmSom com un as en la baLA♭ralla, som com el diRE♭moni que camina entre la SI♭mflama.
FAmLA♭RE♭MI♭ x4
FAmNo és qüestió de genètica, és de simple ètiLA♭ca, obrir els ulls, veure l'infern, saber que res és eRE♭tern. Acompanyat de la mètrica, de MI♭l'alfabet i aritmètica, FAmòmplic els fulls d'este quadern, i ho convertisc en fonètiLA♭ca.
FAmSonen les notes de ràbia, hem de sortir d'esta gàbiLA♭a, som la “tormenta” d'arena que va a convertir esta terra en ArcàdiRE♭a. Trencar barreres amb sons, canMI♭viar-ho tot amb cançons, FAmen este desert on no queda verd, nosaltres serem el monLA♭só.
FAmMúsica naix de la LA♭ràbia, sona la freRE♭qüència per fugir d’aquesta MI♭gàbia. FAmSom com un as en la baLA♭ralla, som com el diRE♭moni que camina entre la SI♭mflama. FAmMúsica naix de la LA♭ràbia, sona la freRE♭qüència per fugir d’aquesta MI♭gàbia. FAmSom com un as en la baLA♭ralla, som com el diRE♭moni que camina entre la SI♭mflama.
