LAmSota les llums tremoloses SOLd'un barri anLAmtic, les venes foDOradaSOLdes se sent moLAmrir. És una FAdona marSOLcada pel LAmseu destí. FAFulles gastades SOLfan el seu LAmllit.
SOLSent com la REmort li besa els LAmllavis, SOLsent pel seu REcos la veriLAmtat: LAmque la vida se li escapa, DOno hi pot fer REres. LAmNo té cap esperança, DOnascut per moSOLrir! Pobre LAmdona!
SOLLAmDOSOLLAm
LAmTrenca amb un crit el silenci, SOLple de LAmdolor, la llum de DOl'alba SOLplora pels LAmdos. Porta dins FAseu una SOLvida, fruit d'un LAmgran amor. FAQuina ironia: l'inSOLfern serà el seu LAmmón.
SOLSent com els REllavis se li asseLAmquen, SOLla sang buREllent li crema el LAmcap. LAmQue la vida se li escapa, DOno hi pot fer REres. LAmNo té cap esperança, DOnascut per moSOLrir!
LAmSOLLAmDOSOLLAm
LAmEntre les boires del somni, SOLfugint de LAmtot, morint s'aDOllunya SOLl'últim aLAmmor. Nascut per FAno viure SOLla vida LAmsense acabar, FAno té paraules SOLper supliLAmcar.
SOLSent que la REmare no l'aLAmgafa, SOLun aire REfred l'està envolLAmtant. LAmQue la vida se li escapa, DOno hi pot fer REres. LAmNo té cap esperança, DOnascut per moSOLrir!