Vivíem en un món
mai et trobava cap
tu em demanaves un mo
i jo, encara que impa
et regalava tot el
I encara que et creus amb el
et creus les teves
Quan tot semblava veri
estava tenyit de promeses male
I encara et creus amb el
d'alimentar po
i a mi em visita una es
amb aires de re
Que no em dona la
de mirar-te a la
ni de dir-te que en
i que no et puc obli
Que no em dona la
de mirar-te a la
ni de dir-te que en
i que no et puc perdo
Vaig ofegar aquella in
somiava nits a fons
No és que pensés una ven
però l'amor és com la
que trepitja els peus del
I encara crec que tinc
d'arrossegar les
M'has abandonat
una resposta sense
i encara et crec que tinc
de curar-me les
i a mi em visita una es
que em crida a la re
Que no em dona la
de mirar-te a la
ni de dir-te que en
i que no et puc obli
Que no em dona la
de mirar-te a la
ni de dir-te que en
i que no et puc perdo
Què va passar aquella nit quan tot es va
Què va passar aquell matí quan tot el que érem va
On va quedar el món perfecte?
Què va passar aquell matí quan tot el que érem va
On va quedar el món perfecte?
Que no em dona la
de mirar-te a la
ni de dir-te que en
i que no et puc obli
Que no em dona la
de mirar-te a la
ni de dir-te que en
i que no et puc perdo
