LANo em pren així com al petit vaiMIlet LAqui va cercant senyor qui festa el faça, MItenint-lo cald en lo temps de la glaça LAe fresc, d'estiu, com la calor se met; MIpreant molt poc la valor del senyor LAe concebent desalt de sa manera, MIveent molt clar que té mala carrera LAde LA7canviar son estat en major.
RE¿Com se farà que visca sens dolor LAtenint perdut lo bé que posseïa? MIClar e molt bé ho veu, si no ha follia, LAque mai porà tenir estat millor. MIDoncs, ¿què farà, puix altre bé no el resta, LAsinó plorar lo bé del temps perdut? MIVeent molt clar per si ser decebut, LAmai LA7trobarà qui el faça millor festa.
REJo són aquell qui en lo temps de tempesta, LAquan les més gents festegen prop los focs MIe pusc haver ab ells los propris jocs, LAvaig sobre neu, descalç, ab nua testa, MIservint senyor qui jamés fon vassall LAne el venc esment de fer mai homenatge, MIen tot lleig fet hagué lo cor salvatge: LAsolament diu que bon guardó no em fall.
MIPlena de seny, lleigs desigs de mi tall; LAherbes no es fan males en mon ribatge. MISia entès com dins en mon coratge LAlos pensaments no em devallen avall.
MIPlena de seny, lleigs desigs de mi tall. LAPlena de seny, lleigs desigs de mi tall.
