LAmMai res pertany del tot a l'home: ni la seva REmforça, ni la seva febleMIdim7sa, ni el seu cor. I quan LAmcreu que obre els braREços fa FAl'ombra d'una MI7creu. LAm Quan creu que ha atrapat REmla felicitat, la fa malSOLbé. La vida és un esDOtrany i dolorós diMI7vorci. No existeix l'amor feLAmliç.
La seva vida sembla la d'aquells soldats sense REmarmes que algú havia MIdim7vestit per un altre desLAmtí. De què els deu REservir lleFAvar-se cada maMI7tí? LAm Quan els trobem al vespre REmdesarmats i inseSOLgurs, digues, vida meva, aquests DOmots i aguanta el MI7plor: No existeix l'amor feLAmliç.
Vell amor meu, estimat amor, ferida meREmva, et porto ben enMIdim7dins com a un ocell feLAmrit, i aquests, sense saREber-ho, ens miFAren en pasMI7sat, LAm repetint després de REmmi aquestes paraules que us he SOLdit, i que pels teus grans DOulls tan aviat van moMI7rir: No existeix l'amor feLAmliç.
El temps per aprendre a viure i ja s'ha fet massa REmtard. Que plorin en la nit MIdim7tots els nostres cors alLAmhora, tots els laREments que calen a FAcanvi d'un calfred d'emoMI7ció, LAm tota la tristesa que REmfa falta per la mínima SOLcançó, tots els sanglots per DOa una trista guitarMI7ra. No existeix l'amor feLAmliç.
