No n'hi ha prou amb estimar-se molt (Acords)

SOL#mDes de l'estanc,
on esDO#mtava comprant
un paMIquet de quiSItrà i nicoLAtina.

SOL#mVaig sentir en sec
una DO#mveu que conec
i al giMIrar-me et vaig SIveure tan LAlluny.

LAHagués pogut
saluLA/FA#dar-te tossut
i saSOL#mber si et faig mal quan em DO#mmires.

MINo vaig fer res; amb el DO#mtemps he après
que no n'hi ha MIprou amb estiSImar-se LAmolt,
no n'hi ha MIprou amb estiSImar-se LAmolt.

SOL#mEncara dorms
al porDO#mtal, mentre jo
he aparMIcat el cotSIxe en doble LAfila.

SOL#mAvui fas anys
i he volDO#mgut regalar-te
aquell MIdisc que escolSItàvem tots LAdos.

LATe l'he deixat
al cosLA/FA#tat d'aquest sac
que ara et SOL#mtapa el fred que fa aquests DO#mdies.

MII, en dir-te adéu, t'he canDO#mtat ben fluixet
que no n'hi ha MIprou amb estiSImar-se LAmolt,
no n'hi ha MIprou amb estiSImar-se LAmolt.

FA#mI algú que ens coneix de SOL#mfa temps
va pinMItant amb tinSIta inviLAsible
FA#mllocs i paSOL#mraules
que LAnomés tu i SIjo podem detectar.

SOL#mJust al davant
del caiDO#mxer d'aquell banc
que em fot MImà amb el miSIllor dels somLAriures.

SOL#mPago distret
l'inteDO#mgral de fuet
a un camMIbrer que té SIla dona LAlluny.

LADel fons del bar
una LA/FA#veu benestant
diu: “menys SOL#mmoros i més poliDO#mcia”.

MII, al mateix temps, un aDO#mvió escriu al cel
que no n'hi ha MIprou amb estiSImar-se LAmolt,
no n'hi ha MIprou amb estiSImar-se LAmolt.

MI DO#m LA/FA#