RE Vaig deixar d'entrar-hi tan de LAcop. Ara abans em SOLmullo els canells, el cap i el cor, REamb els ulls clavats a l'horitLAzó, lentament cinSOLtura, espatlles, malgrat la por.
Fent el SImmort, LA la vida passa iSOLgual, SImperò és que t'ho juro, he perLAdut la por a fer-me SOLmal.
LASi el mar és l'amor, jo soc el REmar. Vull que les oLAnades i la sal siguin el SOLfar. Viure, només LAviure i no penREsar, i que quan et LAtrobi sigui perquè ha de pasSOLsar. Si el mar és l'aLAmor, jo soc el SImmar. Vull que les oLAnades i la sal siguin el SOLfar. Viure, només LAviure i no penSImsar, i que quan et LAtrobi sigui perquè ha de pasSOLsar, LA que sigui perquè ha de REpassar.
LASOLLA
REVull cridar "t'estimo", saltar SOLlluny i perdre el cap, REjugar a submergir-me per un SOLcos, cel estrellat. LAMai hi haurà cap barca que em dugui a cap lloc millor. SOLTirar-s'hi de cop, jugar-s'ho REtot, que la SOLvida sempre és un abLAsurd fins que trobes REllocs on per fi pots tornar a ser SOLtu. Ja no faig el mort, sempre he visLAcut potser a la deREriva, però mai del tot perSOLdut.
LASi el mar és l'amor, jo soc el REmar. Vull que les oLAnades i la sal siguin el SOLfar. Viure, només LAviure i no penREsar, i que quan et LAtrobi sigui perquè ha de pasSOLsar. Si el mar és l'aLAmor, jo soc el SImmar. Vull que les oLAnades i la sal siguin el SOLfar. Viure, només LAviure i no penSImsar, i que quan et LAtrobi sigui perquè ha de pasSOLsar, LA que sigui perquè ha de REpassar, LASOLLA que sigui perquè ha de REpassar, LASOLLA que sigui perLAquè ha de passar.