On habita l'aire (Acords)

SIm FA#m SIm FA#m
Et SImbusque a les fosques
caSImminant pel barri,
entre les FA#mombres sota la caputxa
que SImencara em fa més fràgil,
com SImatrapat en un vagó oxidat
de SImles muntanyes russes
on SImcavalquen els traumes,
MImmonstres i fantasmes
que no em van deixar aFA#mprendre
a SImgovernar el volant,
i ara em tomba inMImdomable.
Mai SImm’hi acostumaré,
tamFA#mpoc vull resignar-me.
HauSImria d’estimar-me.

CoSImmençar a cuidar-me,
ho SImhe provat mil voltes
i he FA#mfracassat totes.
I SImara camine a les fosques
entre llops i papalloSImnes,
un alFA#mtre cop,
emSImpaitant respostes:
un color, un rosMImtre,
un SImpedaç de vida
que SImde sobte em toca
i FA#mque m’il·lumina,
i SImem naix un vers als llavis
com un raig MImde sol
que SIms’endinsa per les venes,
tendre i bruFA#mtal.
PotSImser és un miratge,
peSImrò m’és igual.

És SImuna caiguda lliure,
un SImallau de pau,
uSImna calma profunda
que SImem besa,
m’iSImnunda,
com SImtu quan tanque els ulls
i SImet recorde encara
aSImcaronant-me la cara.
Han SImpassat tants anys
que SImja no et pose rostre,
peSImrò sempre et retrobe
quan SImet necessite.
No SImho puc explicar,
noSImmés ho visc,
i SImcalle
i SImt’estime
i SImet trobe a faltar.
SIm

S’obrirà el mar, SIm
tremolarà la FA#mterra,
seré un volSImcà
de lava i fúria enFA#mcesa,
cobriré el MImcel
de cendres i espeSImrances
i em fondré amb MImtu
on habita FA#m→l’aire, LA
on habita l’aiSImre.

FA#m SIm FA#m
MIm SIm MIm FA#m

NoSImmés era un infant
i SImels anys em cabien
a les FA#mmeues petites mans;
enSImcara em sobraven
uns quants dits per dibuiSImxar
la casa, el sol, l’arbre FA#md’un demà
que SImmai no va arribar.
La vida ens sorMImprèn
amb SImbombes amagades,
és SImel que hi ha:
condemFA#mnats a sobreviure
als SImcops i les pallisses
que ens deixen MImorfes,
aSImbandonats
en paisatges neFA#mvats
on SImel fred ens talla,
ens SImparalitza.

Ens SImdeixa inconscients,
inSImcapaços d’entendre
qui SImsom nosaltres
enSImtre capes de gel.
Jo SImintente escalfar la meua,
aSImlliberar-me,
troSImbar les flames,
coSImsir les ales,
aSImprendre a volar,
toSImcar els astres,
deiSImxar un rastre
per SImpoder tornar
a SImvoltar per barri
vaSImlorant el que em queda
i SImno el que falta.
És SImcomplicat,
peSImrò ho intente,
i SImarribe a casa,
esSImcric unes paraules.

DeSImsordenades,
garSImgotejades
en SImuna antiga llibreta
que SImexplica qui soc
i m’ajuda a refugiSImar-me,
com SImtu quan tanque els ulls
i SImet recorde encara
aSImcaronant-me la cara.
Han SImpassat tants anys
que SImja no et pose rostre,
peSImrò sempre et retrobe
quan SImet necessite.
No SImes pot explicar,
noSImmés ho visc,
i SImcalle
i SImt’estime
i SImet trobe a faltar.

S’obrirà el mar, SIm
tremolarà la FA#mterra,
seré un volSImcà
de lava i fúria enFA#mcesa,
cobriré el MImcel
de cendres i espeSImrances
i em fondré amb MImtu
on habita FA#m→l’aire, LA
on habita l’aiSImre.

FA#m SIm FA#m
MIm SIm MIm FA#m x2