Pagès (Acords)

MImEn Joan era un pobre paSOLgès,
LAmell sempre humil, ell sempre hoDOnest;
MImvivia amb l'hermosa MaSOLria
LAmi ho feia tot perquè sempre menDOgés.

MImEn canvi, en Lluís era molt SOLric;
LAma ell mai no li va faltar de DOres,
MImcom si tot el que ell volSOLgués
LAmen dir-ho, als peus ho tinDOgués.

SOLI és que uns DOtant i SOLaltres tan DOpoc,
SOLperò tots feREliços tal com DOsón.

MImUn dia en Lluís es va creSOLuar
LAmamb la Maria passeDOjant
MImi enamorat es va juSOLrar
LAmpagar per ella el preu més DOalt.

MImI en aquells temps va haver una guerSOLra.
LAmEn Joan, jove i fort, per força va marDOxar.
MImEn Lluís no era apte per moSOLrir.
LAmAixò és una merda, tio, has d'aguanDOtar.

SOLTot era esDOtrany:SOLels seus DOulls,
SOLla por, REl'odi i la trisDOtor.

DOI la Maria se'l va miSOLrar
REcom si ja no poDOgués veure'l mai MImmés.
DOLlavors en Lluís va aprofiSOLtar
REi a la MaDOria va comMImprar,
i li va REdir:

SOLSé que m'esLAmtaves espeDOrant,
jo no t'haREvia obliSOLdat.
Jo et puc doLAmnar tot el que DOvols
i tot el que REpuguis desitSOLjar.
Sé que m'esLAmtaves espeDOrant,
jo no t'haREvia obliSOLdat.
Jo et puc doLAmnar tot el que DOvols
i tot el que REpuguis desitSOLjar.

DO SOL DO SOL RE DO
MIm SOL LAm DO

ASOLgafa'm de la mà, corre i LAmno t'ho pensis massa.
Jo et doDOnaré el que vols, si no ho tens REen aquesta casa.
Jo SOLsé el que tu vols i tu fa temps LAmque ho desitjaves;
pensa DOel que faràs i com viuràs REa partir d'ara.
En SOLJoan no tornarà, és el seu LAmfi, jo ja ho sabia.
Si fos tu, DOsí, diria i no m'ho REpensaria més.
Jo SOLet dono flors i joies, fesLAmtes, criats i vestits.
Jo et coDObriré d'or, plata, bons perfums REi Weiss do Frings.

DOI la MaSOLria REse'l va miMImrar
DOi de la SOLmà REel va agaMImfar.
DOAnava tan SOLcegaREamb tants reMImgals
DOque, sense penSOLsar-s'ho,REdel Joan va pasSOLsar,
i li va REdir:

SOLJo a tu ja LAmno et puc espeDOrar,
tu em fas paREtir i trebaSOLllar.
Ell tot el LAmdia juga amb DOmi;
bona sort REque l'hagi troSOLbat.
Jo a tu ja LAmno et puc espeDOrar,
tu em fas paREtir i trebaSOLllar.
Ell tot el LAmdia juga amb DOmi;
bona sort REque l'hagi troSOLbat.

ASOLquell pobre pagès sabia que LAmanava a morir.
LlaDOvors va dir: si em moro, tu tamREbé et mores amb mi.
La SOLva esperar a les fosques al LAmcarrer tota la nit
quan DOella va sortir, la va maREtar sense patir.
Amb SOLla mateixa arma es va LAmfer ell un tret al cap,
va DOcaure estès a terra amb la MaREria al seu costat.
La SOLconya de la història, amics LAmmeus, reflexioneu:
no DOés que en Joan morís, sinó que REen Lluís està de peu.

DOI el SOLLluís REse'ls va miMImrar;
DOva ser d'aquells SOLdiesREque més va ploMImrar.
DOSol es troSOLbavaREamb els seus caMImlers;
DOper molts que en tinSOLgués, REmassa car per SOLell.
I es va REdir:

SOLSegur que LAmalgú m'està espeDOrant;
això ho oREblido jo deSOLmà.
A moltes LAmnoies puc comDOprar,
no importa el que REhagi de trepitSOLjar.
Segur que LAmalgú m'està espeDOrant;
això ho oREblido jo deSOLmà.
A moltes LAmnoies puc comDOprar,
no importa el que REhagi de trepitSOLjar.

NanaraLAmnana!DONanaraSOLnana!
NanaraLAmnana!DONanaraSOLnana!
NanaraLAmnana!DONanaraSOLnana!