FA LA REm DOFA LACaminava per la immensitat REm DOdels pensaments que em fan dubtarels dies passen mentre cauen les fullesseques al seu pasi les mirades que aquell diavan calar foc dins meu FA LA REmles hores congelades en segons que SOLsemblen breusSOLm DOEm quedo estancadaSOLm DOaigua verda i clara SOLm DO FA FA7no sempre et cantaré els versos que vols SOLm DO FAvam caure molt de pressa i ara som polsFA LA REm DO FAFA LACaminava vigilantREm DOles agulles al passarel dia gris acompanyava la boira que duia al capJa no portava de melodia les emocions d’aquell passat FA LAtot era efímer i no em trobava en el REm SOLpaisatge de postalSOLm DOEm quedo estancadaSOLm DOaigua verda i clara SOLm DO FA FA7la calma que sembla evident amaga la remor SIb SIdim(o SOL) DOd'aquella tempesta d’estiu des del balcó FA LA REmI cau la llum s’ha fet tard però t’és igual DO SOLmtu tot el dia remugant FA LAmentres la teva sort marxa tranquil·la mirant com t’estàs queixantI tens davant un cel brutal però ni t’hi fixes tot t’és igualt’estàs perdent anar per a vida rient d’allò que també fa malI s’ha fet tard però t’és igual tu tot el dia remugantmentres la teva sort marxa tranquil·la mirant com t’estàs queixantI tens davant un cel brutal però ni t’hi fixes tot t’és igual FAt’estàs perdent anar per a vida rient d’allò que també fa mal
FACaminava per la LAimmensitat REmdels pensaments que em DOfan dubtar, els dies passen mentre cauen les fulles seques al seu pas i les mirades que aquell dia van calar foc dins meu, les FAhores congeLAlades en seREmgons que SOLsemblen breus.
SOLmEm quedo esDOtancada, SOLmaigua verda i DOclara, no SOLmsempre et canDOtaré els versos que FAvols. FA7 vam SOLmcaure molt de DOpressa i ara som FApols.
FALAREmDOFA
FACaminava viLAgilant REmles agulles DOal passar, el dia gris acompanyava la boira que duia al cap. Ja no portava de melodia les emocions d'aquell passat, tot era FAefímer i no em LAtrobava en el paiREmsatge de SOLpostal.
SOLmEm quedo esDOtancada, SOLmaigua verda i DOclara, la SOLmcalma que sembla eDOvident amaga la FAremor FA7 d'aSI♭quella tempesta d'esSIdimtiu des del DObalcó.
I cau la FAllum, s'ha fet LAtard, però t'és iREmgual, tu tot el DOdia remuSOLmgant, mentres la FAteva sort marLAxa tranquil·la mirant com t'estàs queixant. I tens davant un cel brutal, però ni t'hi fixes, tot t'és igual, t'estàs perdent anar per la vida rient d'allò que també fa mal. I s'ha fet tard, però t'és igual, tu tot el dia remugant, mentres la teva sort marxa tranquil·la mirant com t'estàs queixant. I tens davant un cel brutal, però ni t'hi fixes, tot t'és igual, t'estàs perdent anar per la vida rient d'allò que també fa FAmal.
