Passejant per Barcelona (Acords)

FA DO REm

REPassejant per Barcelona
un dimecres cap al FAtard
he pensat ja fa una esDOtona
que no estic enamoRErat.
REM'he dit: «Tinc quatre pessetes
que és el que val FAun cafè.
Ara que les tinc, les DOgasto,
i així ja no les tinREdré».

Un rellotge deDOia l'hora
i l'asfalt llueix FAper mi.
Tinc el foc que em DOdemana
qualsevol barceloREní.
Fa baixada o fa DOpujada,
ja no recordo el que FAfa,
em saluda una DOnoieta
perquè canto en caREtalà. SOL MI

M'acosMIto i em diu: «Bon dia».
Com, bon dia, si SOLfa fosc?
Com que la rima és REdifícil,
em mira i exclama: MItosc!
«No soc MIpobre ni estic sola,
ni espero cap pretenSOLdent».
Aquesta noia m'inREtriga pels
seus ulls i el seu acMIcent.

Com que soc valent, la deiSOLxo.
Les intrigues em fan SOLpor.
Malgrat les quatre REpessetes, un,
quan vol, és un seMInyor.

El capvespre continuSOLa,
cada vegada és menys SOLcap.
Netegen una REfaçana
tota coberta MIde SOLdrap. LA

REPer fi un bar m'obre les portes
com si fos un gran aFAmic;
passo de llarg, no m'aDOgrada,
sé el que em faig i sé el que em REdic.
Si les coses no canvien, continuaré passeFAjant.

Això es deia el meu DObesavi
i es va morir caREminant.

Ja veieu que n'és, de fàFAcil,
del no-res fer una canFAçó.
Malgrat les quatre DOpessetes, un,
quan vol, és un senyor. RE

Un senyor fotut DOde fàstic
perquè es queda en un FAracó,
el racó de les DOtrompades
quan es vol tenir REraó.