FA#mBusco un altre lloc amb la teva oLAlor, la dels teus cabells, que s’enreden d’aire. FA#mI és que ja és etern aquest petit moLAment, que no és teu ni meu, potser d’algú altre.
RECom vam deixar voLAlar tot aquell FA#mpes? REMai, mai no ha plogut LAdel sòl cap al FA#mcel.
I desSImcrius la paràboLAla amb la mà, que diFA#mbuixa un record més o menys llunyà. REPasses la LApàgina en FA#mblanc, que ara no importa. I intenSImtes abraçar tot el LAque no veus, com la FA#mresta d’humans, com la resta dels déus. SImCom qui és LAa les fosFA#mques.
LA
FA#mAmb les mans d’un dit pots comptar les LAnits que vam ser ferits per mil gotes d’aigua. FA#mI nedàvem tan lluny que vam perdre el LArumb i els trossets de pa per seguir-ne el rastre.
RECom l’ombra d’algun LAso que ja no FA#msents. REMai, mai no ha plogut LAdel sòl cap al FA#mcel.
I desSImcrius la paràboLAla amb la mà, que diFA#mbuixa un record més o menys llunyà. REPasses la LApàgina en FA#mblanc, que ara no importa. I proSImvar d’abraçar tot el LAque no veus, com la FA#mresta d’humans, com la resta dels déus. SImCom qui LAcaça mosFA#mques.
