Per tu (Acords)

Quan s'enfonsa SI♭tot,
surten flors de les esquerFAdes.
Els teus plors i els DOmeus
humitegen el REmterra.
La nostàlgia del moSI♭ment
vivim amb por de perFAdre.
El teu foc i el DOmeu
fan l'amor a la REmguerra.

SI♭ FA DO REm x2

Si vas fins a l'últim faSI♭nal,
t'emportes l'aire i aFAprens,
tant si hi és com si no hi DOés,
el teu perfum eREmtern.
Tots els dies iSI♭guals
no m'acaben servint per FAres.
Tant si ve com si no DOve,
em serveix un tros de REmcel.

Quan s'enfonsa SI♭tot,
surten flors de les esquerFAdes.
Els teus plors i els DOmeus
fan l'amor a la REmguerra.
La nostàlgia del moSI♭ment
vivim amb por de perFAdre.
El teu foc i el DOmeu.

SI♭ FA DO REm x2

Que les SI♭cendres de l'ahir ens han fet aiFAxí,
la reDOmor sentint cada cop que REmsento que visc.
Quan SI♭ens toca allà al FAfons,
no som DOmés que dos cors que REmcaminen.
Si s'estiSI♭ma com més, un cop més que s'estima la viFAda.

Per SI♭tu, per FAmi,
xutaDOrem les pedres del REmcamí.
Per SI♭tu, per FAmi,
xutaDOrem les pedres del REmcamí.
Per SI♭tu, per FAmi,
xutaDOrem les pedres del REmcamí.
Per SI♭tu, per FAmi,
xutaDOrem les pedres del REmcamí.

SI♭ FA DO REm x2

Per SI♭tu (per tu), per FAmi (per mi),
si s'esDOtima com més, un cop més que s'estima la REmvida.
Per SI♭tu (per tu), per FAmi (per mi),
quan ens DOtoca allà al fons, no som més que dos cors que caREmminen.

Quan s'enfonsa SI♭tot,
surten flors de les esquerFAdes.
Els teus plors i els DOmeus
humitegen el REmterra.
La nostàlgia del moSI♭ment
vivim amb por de perFAdre.
El teu foc i el DOmeu.