LAmPerquè ningú no em contarà els seus somnis, REmperquè és tot urgent i res no s'acaba, LAmperquè el que em pugues dir ja ho duu el diari, MI7perquè ja ens veurem, LAmque no tinc temps ara.
DOM'invente sol un amic per REmparlar, LAmper recordar records, velles històries, REmper retrobar el que a LAmciutat es perd MI7entre els neons, el tràLAmfec i les boires.
LAmPassege avui fent esforç de memòria REmsobre l'asfalt impassible i negrós: LAmla voluntat d'arrels, molt més present MI7que la nostàlgia LAmd'origen fosc.
DOEl verd suau dels pins llepats de REmpluja, LAmla justa llum que em fa palpar les hores, REmla veu del vent. Oh! LAmMúsica oblidada, MI7el gust salat de la LAmvida i la mar.
LAmPerquè ningú no em contarà els seus somnis, REmperquè és tot urgent i res no s'acaba, LAmperquè el que em pugues dir ja ho duu el diari, MI7perquè ja ens veurem, LAmque no tinc temps ara.
DOM'invente sol un amic per REmparlar, LAmper recordar records, velles històries, REmper retrobar el que a LAmciutat es perd MI7entre els neons, el tràLAmfec i les boires.
LAmJo sé que algú em pot dir que no m'adapte, REmque em costa molt de perdre el dialecte, LAmque no m'esforce gens a assimilar-me, MI7que no vull oLAmblidar que soc de poble.
LAmQue vaig idealitzant la meua infància, REmque passa a molta gent a la trentena, LAmque tot això no té cap importància, MI7que el món és fet de LAmgent de tota mena.
LAmPerquè ningú no em contarà els seus somnis, REmpassege avui fent esforç de memòria: LAmel verd suau dels pins llepats de pluja, MI7m'invente sol un aLAmmic per parlar.
