L'enteDOresa del que he somiat és MIm7fràgil i noFAmés de desperSOLtar-me s'ha trenDOcat. LAm7Tinc la innocència esmiMIm7colada, m'he lleFAvat amb el cap SOLple i el pit nuDOsat.
Amb l'entesa als dits vas acMIm7cedir a fer camí i encara LAm7no vaig poder SOLcreure què pasDOsava. LAm7Tinc la impotència desMIm7bocada, ni l'inconsFAcient pot viure aSOLquest desig en DOpau. DO7
La FAmeva veu és de pit-roig hoSOLnest, tinc el DOpit que m'esFAclata i els teus petons em corren per deSOLdins com veMI7rí escarFAlata. SOL
DOLa veritat del que vull dir-MIm7te és molt, molt fàcil, però sempre et LAm7prens a la lleuSOLgera el que jo DOet dic. LAm7Duc tot el matí pensant MIm7trucar-te, però tinc FAla por de que no vulSOLguis parlar amb DOmi. DO7
La iDOmatge d'aquest son DO/SIera molt LAm7fràgil, i tan sols de desperFAtar-me va trenSOLcar-se en mil boDOcins, però LAmtinc sota el LAm7/SOL#coixí la teva LAm7/SOLcara, LAm7/FA# no és una FAfoSOLto, és un miDOrall i em DO/SIrefrego amb el seu LAm7tall, i ple de SOLsang, llavi-parMI7tit, aquesDO/SIta nit tan trista et LAm7dic.
La FAmeva veu és de pit-roig hoSOLnest, tinc el DOpit que m'esFAclata i els teus petons em corren per deSOLdins com veMI7rí escarFAlata.
La FAmeva veu és de pit-roig hoSOLnest, tinc el MI7pit que m'esFAclata i els teus petons em corren per deSOLdins com veMI7rí escarFAlata.
La FAmeva veu és de pit-roig hoSOLnest, tinc el MI7pit que m'esFAclata, i el vaig enviar a dir-te el que SOLsent i ara jau MI7mort, mort, mort, ja no FAcanta. SOL
