LAmAllà dellà de l'esMIpai, LAmhe vist somriure una esMItrella DOperduda en lo camp del SOLcel com espiga en temps de FAseMIga, LAmcom al pregon de l'aMIfrau LAmuna efímera lluMIerna. DO—Estrelleta —jo li he dit—SOL, de la mar cerúlea FAgemMIma, LAmde les flors de l'alt verMIger LAmseries tu la darMIrera?
LAm—No só la darrera, MIno, LAmno só més que una llanMIterna DOde la porta del jarSOLdí que creies tu la fronFAteMIra. DOÉs sols lo començaSOLment, lo que prenies per FA→MIterLAmme.
L'univers és infiMInit, LAmpertot acaba on coMImença, DOi ençà i enllà, amunt i aSOLvall, la immensitat és oFAberMIta, DOi a on tu veus lo deSOLsert, eixams de mons formiFA→MIgueLAmgen.
LAmMILAmMI LAmMILAmMI DOSOLFAMI DOSOLFAMILAm
L'univers és infiMInit, LAmpertot acaba on coMImença, DOi ençà i enllà, amunt i aSOLvall, la immensitat és oFAberMIta, DOi a on tu veus lo deSOLsert, eixams de mons formiFA→MIgueLAmgen.