Un dia somií que era una abeLAm lla
i,MI papallonejant per l'hort LAm del cel,
anaMI va d'una estrella a una LAm altra estrella,
aMI volves d'or collint la LAm dolça mel.
Anava del clavell a la vidalLAm ba,
deMI l'herba de la creu als LAm romanins,
il·MI luminats per la claror LAm de l'alba
queMI no han vista jamai nosLAm tres matins.
AcíSOL em somreia una gentil RE poncella
FA que, esbadellant-se, es convertia en MI flor,
enSOL flor del paradís, sempre RE novella,
queFA feia cada dia nova oMI lor.
SOL D'un misteri volava a altre RE misteri,
d'uFA na amor robadora a un altra amor; MI
comSOL un pit se m'obria l'heRE misferi,
deiFA xant-me beure en lo MI diví tresor.
VoSOL la que vola de la rosa al RE lliri,
deFA flor en flor seguia jo el verMI ger,
del nèctar regalat fent loLAm captiri
enMI tre càntics i música i plaLAm er.
SOL Fer-ne volia una rosada bresRE ca,
perFA dir “Preneu-ne” a mos aMI mics del món;
“preneu-ne un rajolí, d'eixaLAm mel fresca
deMI l'alt verger on mes delíLAm cies són”.
Mes.SOL Ai! Mes. Ai! Quan a plaer RE brescava,
caiFA gut sobre la terra em desMI pertí,
i, en comptes de la brescaLAm que us baixava,
MI sols trobo les cançons que LAm veus aquí.
i,
ana
a
Anava del clavell a la vidal
de
il·
que
Ací
en
que
d'u
com
dei
Vo
de
del nèctar regalat fent lo
en
per
“preneu-ne un rajolí, d'eixa
de
Mes.
cai
i, en comptes de la bresca
