DOCau el sol, s'obre una escletxa a l'horitzó, milers de núvols es dissolen pel SOLmcamí; ja se'n LA#van, molt lluny de DOmi.
DOLes gotes d'aigua taquen totes les parets, la terra humida abraça tot allò que SOLmés sec; ara tot LA#respira, és la presència de la DOvida.
DOEn el silenci puc sentir els meus batecs, profunda calma, connexió amb l'uSOLmnivers. S'obre de LA#seguida, la connexió aDOdormida.
SOLmSi tanco els RE#ulls, sento un proLA#fund sentiment de FApau, SOLmsento l'aRE#mor i l'aixoLA#pluc, dels qui FAja no són aquí, dels que DOfan un nou camí.
DOAporta l'aire de claror els meus pensaments, espurnes vives que transformen SOLmel present, imLA#mensa obertura, aquí tot DOs'atura.
DOPolsim de vida que articula aquest moment, belles imatges, geometria SOLmen moviment, està definiLA#da, és la flor de la DOvida.
SOLmSi tanco els RE#ulls, sento un proLA#fund sentiment de FApau, SOLmpalpo l'aRE#mor i l'aixoLA#pluc, dels que ja no FAsón aquí, i que ara fan un nou DOcamí en la RE#llum que imLA#pregna la meva FApell de DOdolçor, de caRE#lor, que imLA#pulsa que es mogui FAtot enDOdavant...
