Qui soc jo (Acords)

RE♭Qui soc jo em persegueix com una fletxa,
saps el meu SOL♭nom, però no el que vull ni el que he viscut
en les temRE♭pestes on he caigut,
i busco qui SOL♭soc si ja no ric, si estic content,
ni em reconec davant dels RE♭altres,
i vull ser valent i contiLA♭nuar, deconstruir per dibuiMI♭mxar-me,
ple de bellesa al miSOL♭rar-me, sentir-me ple, seguir apreLA♭nent.

Rere aRE♭questa disfressa que em poSOL♭so per cantar
soc molt SI♭mmés vulnerable del que LA♭jo sé mostrar.
Rere aRE♭questa cuirassa rau la inSOL♭seguretat,
dormen SI♭mtots els meus monstres aLA♭tents per sortir a passeSOL♭jar.

I si és RE♭la por qui decideix tanSOL♭tes vegades,
vull prenSI♭mdre els fils, les meves regnes LA♭i escapar
dels seus deRE♭signis, desterrar-la SOL♭molt lluny d’aquí.
Cal conSI♭mtinuar, deLA♭construir per dibuixar-SOL♭me,
ple de belleRE♭sa al mirar-me, sentir-me ple, SOL♭seguir aprenent.

Rere aRE♭questa disfressa que em poSOL♭so per cantar
soc molt SI♭mmés vulnerable del que LA♭jo sé mostrar.
Rere aRE♭questa cuirassa rau la inSOL♭seguretat,
dormen SI♭mtots els meus monstres aLA♭tents per sortir a passeSOL♭jar.

Qui soc MI♭mjo? Un tros de temps, un tancar LA♭d’ulls,
guspira suau, soc un paRE♭lau,
un temple imFA7mens o un boSI♭mcí del teu desSI♭7tí,
pols esMI♭mtel·lar flotant perduda al mig del buit, soc un veLA♭ler
que solca els dies tot penRE♭sant què hi fem aFA7quí, quin sentit SI♭mté,
i jo no ho SOL♭sé. MI♭mEl gran misteri s’esdevé, LA♭el SOL♭gran misteri s’esdevé. LA SI RE♭